Diferencies
Quan mors pots anar al cel, on van totes les persones que s'han portat bé en la seua vida o a l'infern, on aniràs si no et permeten entrar al cel, però realment al cel només hi ha bones persones, i l'infern és tan horrible?
Açò va ser la història de dues germanes, una d'aquestes va anar al cel i l'altra a l'infern.
Àngela era una dona tranquil·la pacient, el típic estereotip de dona de cinquanta anys conservadora. Estava casada i amb dos fills que es duien sis anys, amb un marit treballador i una família aparentment "perfecta". Àngela no tenia treball, ella feia de dona de casa. Ella no volia entrar en la política perquè pensava que era tot decisió de Déu, que passaria el que havia de passar. Era creient i anava tots els diumenges a l'església amb tota la família, per això quan va morir no li va resultar difícil entrar al cel. Quan estava viva vestia amb faldes llargues i samarretes de màniga llarga. Tenia el monyo llis i marró per sota dels colzes. El seu to de pell era claret i feia que ressaltaran els seus grans ulls verds.
Quan va morir d'un atac al cor mentre estava dormint als 60 anys, la seua ànima va anar directament al cel.
En el cel el primer que es podia veure era molta gent, de totes les races, nacionalitats i edats. Tots/es anaven vestits amb una túnica blanca. Àngela a l'arribar ahi es va sentir agust i tranquila, va sentir com si estaguera en casa, sabia que eixe era el seu lloc. A l'arribar un senyor major li va donar la benvinguda li va explicar les coses bàsiques del cel però aquesta ja sabia bastants coses. Com ella pensava el Cel era un lloc de llum, un lloc de tranquil·litat. El primer que va fer va ser anar a buscar a la seua germana, com ella suposava no estava ahí. Ella ja li havia repetit moltes vegades que no podia dur eixa vida de pecat, que acabaria en l'infern, i així havia passat. Àngela es va acomiadar d'aquell senyor major i se'n va anar a un petit llac amb peixos de colors. Allí va veure un xic jove assegut al banc que hi havia. Es va apropar a saludar-lo i va veure que estava donant menjar als peixos. Àngela se'n va asseure al seu costat per a conversar amb el. Van saludar-se amb un somriure, seguidament van dir els seus noms i com van morir. Aquest xic li va contar a Àngela que el seu nom era Borja i que va morir en un accident en una corrida de bous. Àngela li va explicar com va morir. S'acabaven de conéixer, però ja es duien bastant bé. A poc a poc van començar a fer-se més i més amics.
Sofi era la germana gemela d'Àngela i era tot el contrari que ella, era atrevida i no li tenia por a la mort. Ella era una rodamón. L'únic que volia era viure la vida al màxim i així ho va fer, fins que lamentablement l'avio en el que ella i la seua núvia anaven va tindre un accident i poca gent va poder sobreviure, la seua núvia va ser afortunada i va poder sobreviure, però Sofi no va tindre eixa sort. Sofi solia vestir amb roba ampla còmoda, normalment portava uns vaquers grans, unes sandàlies de pell sintètica i una samarreta de molt colors. Tenia els cabells rapats a la mitad i el tenia tintat de color lila.
No tenia una casa fixa perquè ella i la seua núvia Flora vivien de fer viatges per tot el món acompanyades del seu gos Jonsi. Van adoptar a Jonsi en una gossera d'Irlanda, Jonsi era una barreja de races entre un boston terrier i un pequinès.
Li agradava lluitar pels seus drets, sempre anava a manifestacions contra el masclisme, racisme i els drets de les persones LGBT+ al contrari que Àngela que deia que tot això eren ximpleries.
Quan va morir no va anar al cel, com era d'esperar. Ella no tenia una mentalitat conservadora, i mai s'havia penedit dels seus pecats, o de el que l'altra gent considerava pecats i per a ella no ho eren, per exemple ser lesbiana. No el va sorprendre anar a l'infern, el que sí que la va sorprendre va ser trobar-se tan a gust. L'infern no era un lloc horrible com li volien ha hagut fer creure. Es va quedar mirant tot molt sorpresa.
-Què passa?- li va preguntar un xic que estava allí.
-No ho sé, aquest és un lloc més feliç del que imaginava, no se suposava que l'infern era un lloc ple d'assassins, psicòpates i violadors
-Sí, però tot està dividit per nivells, no és el mateix anar a l'infern per ser un assassí que per ser transsexual, com jo. Per cert em dic Àlex.
Seguidament de què Àlex li explicara les coses necessàries per a viure a l'infern van anar a un lloc que li havia recomanat Àlex. Aquest portava ja quatre anys a l'infern i ja coneixia les millors i pitjors parts per a passar el temps. Van arribar a una esplanada plena de roques roges. Se'n van asseure en elles i es van quedant ahí parlant. Àlex li va dir a Sofi que ell va morir a 26 anys per culpa d'una agressió per ser transsexual. També li va explicar a Sofi que Satan no era com la gent a la Terra el descrivien, era sarcàstic i extravertit però només es duia bé amb la gent que estava en el primer nivell com ells.
Aina i Lia
